what if I you’re not just another one
look at your face,
you’re the pretender
what if I say I’ll never surrender (x2)
El món en què vivim és realment com és? O ens resulta més còmode creure-ho així? Què passa quan es torcen els nostres pilars? Podem sospitar la realitat; o potser és una realitat insospitada; qui sap, potser és una irrealitat sospitada... O simplement, una irrealitat insospitada. Sigui el que sigui, la decisó queda a la subjectivitat de cadascú...
Su Majestad no en té prou en veure com tothom agafa fotografies seves i es dedica a xamuscar-les. O potser sí que en té prou? Potser el que vol és fer-se veure i parar tot això. O potser simplement vol actuar d'una manera 'políticament correcta' (o no, segons els ulls que ho mirin). Serà el que ell vulgui, i el que ens vulguin fer creure. Però el món en va ple. Sé d'algú que ja té el 'tono-politono-real' al mòbil. Qui no té res i no ha sortit enlloc són les fiblades cap a Aznar. Jo m'ho ficaria tot: al rei, al Chávez, al Carod dient 'Yo no me llamo José Luis, me llamo Josep Lluis' o ara, al Montilla cridant al Mas 'vostès tenen un problema... I aquest probema es diu... José Montilla'. Ole los webos de tots plegats, sí senyor!
'Por qué no te callas?' Aquesta frase passarà a la història.