Un equip d’investigació de la Universitat de Kyoto (Japó) ha realitzat un estudi sobre la capacitat intel·lectual dels primats amb un resultats finals sorprenents publicats a la revista Current Biology (en anglès)
L’equip d’investigadors va dur a terme un seguit de proves a tres parelles de mares i cries de cinc anys d’aquests animals, les mateixes proves que també els van fer a diversos estudiants universitaris, consistents en la realització d’uns exercicis de memòria numèrica.
Prèviament a la realització de l’experiment, els ximpancès van aprendre a comptar de l’u al nou. Després, se’ls va mostrar tots els números en una pantalla tàctil durant unes mil·lèsimes de segon i es quedaven reemplaçats per caselles en blanc. Els participants havien d’assenyalar amb el dit, quin número hi apareixia, on i en quin ordre. I va resultar que els ximpancès encertaven amb molta més facilitat que els universitaris.
Segons va explicar l’autor de l’estudi, Tetsuro Matsuzawa, ‘aquí demostrem, per primer cop, que els ximpancès tenen una extraordinària capacitat per a treballar amb la memòria numèrica, millor que la dels humans adults que es van sotmetre a les mateixes proves, seguint el mateix procediment’. En aquest sentit, Matsuzawa va relacionar la capacitat ognitiva d’aquests primats amb el que s’anomena imagineria eidètica, és a dir, la capacitat de recordar coses sentides i vistes en una escena complexa amb un nivell de detall gairebé perfecte. L’investigador va explicar que és una facultat similar a la coneguda memòria fotogràfica (voleu saber si en teniu?) que tenen alguns nens i que tendeix a empitjorar amb l’edat.
Per tant, els resultats d’aquest estudi són sorprenents, sobretot per aquells que consideren que els ximpancès són inferiors als humans en totes les capacitats cognitives. És més: els investigadors asseguren que aquest estudi revela només una part de la intel·ligència d’aquests joves primats.
Així doncs, sospitàveu aquesta realitat? Segurament sí, però... Segur que sou ben conscients de fins on?
martes, 11 de diciembre de 2007
MÉS LLEST QUE UN MICO (AH, SI?)
lunes, 26 de noviembre de 2007
FOO FIGHTERS
what if I you’re not just another one
look at your face,
you’re the pretender
what if I say I’ll never surrender (x2)
miércoles, 14 de noviembre de 2007
EL REI ESTÀ MOLT CREMAT
Su Majestad no en té prou en veure com tothom agafa fotografies seves i es dedica a xamuscar-les. O potser sí que en té prou? Potser el que vol és fer-se veure i parar tot això. O potser simplement vol actuar d'una manera 'políticament correcta' (o no, segons els ulls que ho mirin). Serà el que ell vulgui, i el que ens vulguin fer creure. Però el món en va ple. Sé d'algú que ja té el 'tono-politono-real' al mòbil. Qui no té res i no ha sortit enlloc són les fiblades cap a Aznar. Jo m'ho ficaria tot: al rei, al Chávez, al Carod dient 'Yo no me llamo José Luis, me llamo Josep Lluis' o ara, al Montilla cridant al Mas 'vostès tenen un problema... I aquest probema es diu... José Montilla'. Ole los webos de tots plegats, sí senyor!
'Por qué no te callas?' Aquesta frase passarà a la història.
domingo, 21 de octubre de 2007
LA INNOCÈNCIA DE L'INSTINT
sábado, 20 de octubre de 2007
BOJERIES DE LA IN-JUSTÍCIA
... REALMENT, LES LLEIS ESTAN LIMITADES?
Demandes 'totpoderoses'
El cas ‘Antoun’ ha aribat tan sols dues setmanes després que al senador estatal de Nebraska, Ernie Chambers, se li ocorregués la ‘gran’ idea de demandar a Déu acusant-lo de ser l’autor de totes les catàstrofes del món ‘que han provocat la mort i la destrucció sense misericòrdia’.
La Cort del districte de Douglas va admetre a tràmit la demanda el passat 14 de setembre. Ara, com en tot procés judicial, s’haurà de celebrar una vista oral. I, com en tot procés judicial, la part demandada tindrà dret a defensa. En aquest cas, la part demandada és ‘Nostre Senyor’. Amb tot, el principal problema és la impossibilitat de la part en qüestió de presentar-se al procés malgrat els esforços –sense èxit- que ha fet Chambers per invocar-la amb crits de ‘manifestat, manifestat, estiguis on estiguis!’. Així doncs, Déu tindrà representants, de diverses religions, denominacions i cultes, que parlaran en nom d’ell. Això sí, abans que comenci tot el procés judicial, el senador ha demanat al jutge encarregat del cas que faci un requeriment permanent a Déu perquè cessi en les seves ‘accions destructives’ i les seves ‘amenaces terrorífiques’.
De ben segur que Antoun no ressoldria aquest cas: hi ha un error molt més que manifest en la causa: la total indefensió -per molt 'Totpoderós' que sigui- d'una de les dues parts.